Vés al contingut (premeu Retorn)

Setembre 2018, entrevista a Eduard Barroso, fundador i CEO de Kualito

 

Eduard Barroso 2

 

Com recordes el teu pas per l’ETSEIB?

Em va agradar molt, per a mi va ser una època molt interessant. Em va permetre conèixer molta gent diferent. Amb alguns compartíem visió del món i objectius, amb d’altres no.

A l’ETSEIB vaig aprendre molt de les assignatures, però per a mi el més significatiu va ser que hi vaig trobar el meu camp de joc. Ser-hi em va permetre connectar-me a molts camps, començant per l’acadèmia on vaig ser professor, passant per fer de mentor a estudiants de primer, formant part de l’equip del Fòrum ETSEIB en la seva 25ª edició o creant UPC Founders Lab. Sempre hi vaig trobar moltes coses interessants a fer.

 

Quina assignatura et va semblar més interessant?

L’assignatura que em va fer obrir més els ulls va ser estadística. No tant per l’estadística en ella mateixa, que també m’agradava, sinó pel contacte que vaig tenir amb un professor en concret. Amb ell vaig començar fent sèries temporals, i llavors va veure que tot i que m’interessaven molt, les matemàtiques no eren el meu punt més fort. Em va plantejar treballar amb xarxes neuronals, on no s’havia d’encarar des d’un punt de vista tan matemàtic, sinó que era jugar amb sets de dades, prova i error, trobar les variables que caracteritzaven els sistemes, ... Em va interessar molt, va ser la meva entrada dins el món de gestió de dades i Big Data.

 

T’agradaria canviar o millorar alguna cosa dels estudis de l’escola?

Potser una de les coses que més ens falta és l’exposició. Vaig fer una assignatura optativa on practicaven exposant davant d’altres persones fent obres de teatre. Aprendre a comunicar-te amb els altres, a exposar o fins i tot a aprendre a convèncer la gent amb els teus arguments, que poden ser genials però no serveixen si no els saps expressar.

Recordo que en la primera conferència que vaig fer em va tocar parlar sobre un tema que no dominava massa. Havia de parlar durant 45 minuts davant de 500 persones, amb només 4 slides de suport. Me’n vaig sortir, però em vaig adonar de com de necessari és tenir més experiència en aquest àmbit. Més actualment he fet altres conferències, les dues últimes a Sanitas i al Port de Barcelona. Tot i que mai m’he considerat un gran orador, a base d’experiències vas aprenent.

El que no em va agradar de l’escola és que sembla que no ens adaptem suficientment ràpid a l’evolució del món. La forma d’enfocar el pla d’estudis, com s’acompanya els estudiants, no ha avançat de la mateixa manera que la tecnologia les últimes dècades. En aquest punt em vaig sentir una mica separat de l’escola, on es té una visió sòlida de l’enginyeria, que jo consideraria més líquida, amb capacitat d’adaptar-se al que passa al seu entorn, aprendre i desaprendre contínuament.

 

En què creus que t’ha ajudat estudiar enginyeria industrial?

Des del punt de vista de l’aprenentatge, considero que hi vaig guanyar un Toolkit, és a dir un conjunt d’eines com el raonament i la lògica entre d’altres, que t’ajuden a ampliar el teu rang de coneixement, i això et condueix a aprendre a pensar. Tot i que mai he aplicat directament els conceptes que vaig aprendre, em va ajudar a pensar com ho faig ara.

També, com he comentat, gràcies a treballar al Fòrum i a involucrar-me en tantes coses com podia vaig conèixer molta gent amb molt coneixement, un ecosistema molt interessant ple d’oportunitats. Això em va acostar a trobar la meva primera feina com a enginyer, que més tard em va portar fins on he arribat ara.

 

Quina va ser la teva primera feina com a enginyer? Com la vas trobar?

La meva primera feina com a enginyer va ser a Clear Peaks. Llavors era una PYME que es dedicava al Business Intelligence i al Big Data entre d’altres. Gràcies a haver treballat al fòrum i a les activitats que havia fet a l’ETSEIB quan va ser l’hora de buscar feina em vaig trobar que diverses empreses m’oferien oportunitats. Aquesta em va cridar l’atenció, ja que a més de dedicar-se a un entorn que m’interessava, tocava conceptes innovadors on s’entreveia un gran potencial.

 

Poc després d’acabar els estudis vas començar l'aventura com a emprenedor. Com va iniciar?

La meva aventura com a emprenedor va començar durant la carrera. Amb els companys de pis, tots compartíem la passió per l’emprenedoria. Volíem fer alguna cosa diferent, emprendre una aventura. Però no trobàvem la idea feliç. Vam comprar una pissarra on cada dia escrivíem idees. Les intentàvem desenvolupar, però eren tècnicament massa complexes. El problema és buscar sempre la idea feliç, tothom la busca però crec que mai hi és. Per arribar-hi calen mil iteracions, provar-ho, redefinir-la, tornar-hi, ... Finalment, salta una espurna, ho intentes una vegada més d’una forma diferent i funciona, però és un procés molt llarg en el que has d’invertir molt.

Durant el meu temps treballant a Clear Peaks, vaig trobar algunes coses que no m’acabaven de quadrar. Principalment comentaria dues coses que em van acabar fent decidir sortir de la meva zona de confort. En primer lloc, tot i que m’interessava molt saber que passava amb la tecnologia que programàvem, saber exactament què feia, no m’agradava passar-me 8 hores o més al dia programant, davant la pantalla. Volia pertànyer a aquell ecosistema de coneixement i creació, però no realitzant aquelles tasques. En segon lloc, en diverses ocasions se m’acudien accions estratègiques, que plantejava al CEO de l’empresa, com per exemple crear associacions amb altres empreses o fer una borsa d’estudiants de pràctiques entre altres. Sempre es rebien les meves idees positivament, però mai es portaven a terme ni es feien proves pilot per estudiar que passaria si s’implantaven.

Llavors vaig començar a crear Kualito. Era una idea que em motivava, en un moment determinat em vaig trobar que pensava més en aquesta aventura que en la meva feina a Clear Peaks. Llavors vaig decidir deixar-ho i començar la meva aventura. Això va significar també deixar el pis de Barcelona i tornar a casa els meus pares a Girona. Ells en saben molt sobre el món alimentari, seguretat i qualitat. Van ser la meva font de coneixement. A partir d’aquí vaig començar amb Kualito, la meva primera empresa. Ara és un sistema de traçabilitat basat en BlockChain, que connecta tota la SupplyChain disminuint el FoodWaste, el FoodLoss, el frau alimentari, ... Però tornant al que he comentat abans sobre les iteracions, a l’inici no era així. Era jo sol, anant d’un restaurant a un altre per la zona de casa meva, amb un paper i una llibreta, prenent notes, observant i veient quines eren les necessitats. Vaig identificar que el problema que tenien per complir amb les normatives a vegades era perquè no sabien ni què feien malament. Vaig començar creant una sèrie de procediments de funcionament. A partir d’aquí, vaig començar a iterar, iniciant en un MVP que vaig programar jo sol. Més endavant vam crear ja amb més gent un software de traçabilitat alimentaria interna, amb control d’estoc i producció. Des de llavors hem patit moltes iteracions, hem modificat moltes coses per arribar on som ara. Al final, com comentava, no és una idea feliç, és una història feliç.

 

Quan i com va aparèixer LambdaLoopers, aquest equip de desenvolupadors multidisciplinaris.

Mentre estava en el procés de creació de Kualito, vaig conèixer el que va acabar sent LambdaLoopers. En aquell moment era un conjunt de gent amb passió per la programació. Feien projectes conjunts i un parell es dedicaven només a aquests projectes però la major part a més treballaven. Vam començar a treballar amb el projecte, iniciant amb els diners que hi vaig posar, fent créixer el software de Kualito, alhora que això feia augmentar l’equip de LambdaLoopers. Particularment, vaig invertir-hi tots els diners que havia guanyat en aquest procés. Aquest procés ens va portar a tenir un ecosistema molt positiu, amb coneixement i molt potencial, possibilitant un augment de la facturació que encara continua.

 

Què diferencia LambdaLoopers d’altres empreses de desenvolupament de Software?

A LambdaLoopers es treballa d’una forma diferent a les empreses de l’entorn. No som un equip que treballi només a la una per un projecte. M’agrada definir-ho com un ecosistema dotat de diferents mòduls de treball adaptables i acoblables. Cada mòdul de treball pot tenir els seus propis objectius i projectes. Quan necessiti un dels altres mòduls, aquest pot col·laborar aportant el que sigui necessari, i desacoblar-se quan ja no ho sigui. En aquest sentit, crec que aquesta manera de treballar serà molt potent i eficient en un futur no tan llunyà, on es defugirà de les estructures jeràrquiques que tots coneixem.

 

Quin paper creus que han de jugar els emprenedors a la nostra societat?

Actualment el món és un lloc de canvi. Tot evoluciona molt ràpidament, cada cop més i amb més relació amb la tecnologia. No només evolucionen els productes, també les formes de pensar i de fer. Els emprenedors han de ser el catalitzador que vagin ajudant a la societat a adaptar-se a aquest canvi. Les estructures piramidals de les grans empreses no són capaces d’adaptar-se ràpidament a l’entorn canviant com ho fan els consumidors, i això deixa un gap. Les startup són els aventurers, que han d’agafar les regnes del canvi i ajudar a portar-lo cap al consumidor, però també, i molt important cap a la indústria.

 

Ets coordinador de la UPC Founders Lab, quina tasca porteu a terme?

Mentre estudiàvem a la UPC ens vam adonar que no hi havia una referència clara on acudir si eres emprenedor. Per això, vam decidir crear UPC Founders Lab. L’objectiu és donar resposta a les necessitats d’aquests estudiants, ajudar-los i guiar-los al llarg del procés de ser un emprenedor.

 

A què us dediqueu principalment a LambdaLoopers actualment? I tu, quin paper hi jugues?

Bàsicament donem resposta a les necessitats dels clients. Treballem amb blockchain, programació en general, allotjament al cloud, ... Però principalment el que necessiten les empreses es que els ajudem en el seu procés de digitalització. A més, tenim bàsicament dues grans verticals. La primera, serien les empreses grans, amb més flux de dades i informació, que ens permeten seguir creixent en facturació i fitxant més gent. La segona vertical seria on ens impliquem més en tecnologia punta. Fem de consultoria estratègic i vertical alhora, i ho fem d’una forma diferent. Invertim els diners que guanyem en la primera vertical en aquesta segona, ajudant a startups a validar la seva idea i el mercat. Si veiem que té futur, els ajudem a desenvolupar la tecnologia a un cost molt baix a canvi de participar en l’empresa. També les connectem tant per buscar finançament com per crear el seu equip, ja que gràcies a la nostra experiència en el camp coneixem a Venture capitals i programadors.

La meva tasca està relacionada amb aquesta segona part. Jo el que faig és connectar gent que té una necessitat amb gent que la pot satisfer, clients i proveïdors. Així els ajudem a fer les coses millor i trobar nous clients. M’interessa crear un ecosistema potent en tecnologia i innovació, on cada part trobi el que necessita per avançar i poder fer coses noves.

 

Quines creus que són les principals dificultats que ens trobem els enginyers a l’hora de ser emprenedors?

En primer lloc dificultat per trobar recursos econòmics. Després, també és difícil connectar amb la gent que necessites per desenvolupar els teus projectes, que és al que jo em dedico. Com a últim punt, també ens falten habilitats aplicades i esperit aventurer. Tendim a analitzar-ho tot, cosa que ens porta a una paràlisi. No existeix la certesa, s’ha d’analitzar el que es farà, ja que redueix molt els riscos, però la certesa total no existeix. Cal aventurar.

 

Donaries algun consell als futurs enginyers que tot just comencen la carrera?

Recordo que quan feia primer, dinant al menjador, se’m va acostar un noi, i em va dir: “Sobretot, ara que estàs a primer, intenta buscar-te un grup de gent amb qui compartir les coses, perquè sinó se’t farà molt dura la carrera”. Crec que és un bon consell i important. Crear-te el teu cercle de coneixement t’ajuda molt. Amb el meu grup vam muntar un pis. Ens ajudàvem entre tots, i com ja he comentat vam començar a pensar idees per emprendre.

A més, els diria que s’involucrin a fer altres coses, tant dins com fora de l’enginyeria. Al final has de trobar alguna cosa amb la que gaudeixis, i això t’ajuda a fer-ho.

 

Per acabar, un parell de preguntes personals:

Quin és el teu objectiu personal?

En tinc diversos. En primer lloc vull seguir creant productes exitosos, com ha passat amb Kualito. A més també vull ajudar a fer créixer l’ecosistema emprenedor de Barcelona. Necessitem apostar per la tecnologia, que sigui un tret diferenciador. Això ens faria créixer molt com a ecosistema.

 

Com t’agrada passar el teu temps lliure?

El meu temps lliure el passo fent workshops per ajudar els emprenedors. Al final el temps lliure és per fer coses que et fan sentir bé i sentir-te reconfortat. Quan puc ajudar als emprenedors amb el que necessiten, ja no només a nivell tècnic, sinó pensant amb ells o connectant-los amb altra gent m’ho passo bé. Tot i que això és part de la meva feina gaudeixo molt fent-ho. Al final, si montes alguna cosa amb allò que et fa gaudir i et dóna diners, ja no has de treballar cap més dia de la teva vida.

 

Ens recomanaries algun llibre o article interessant? (Pot ser qualsevol altre recurs)

M’agradaria recomanar un llibre que s’allunya molt del món tècnic, però que tot i així crec que ajudaria molt a un enginyer industrial, ja que t’ajuda a entendre com pensa la gent des del punt de vista social. Es diu Predictably Irrational, de Dan Ariely.

També m’agradaria recomanar el blog de la pàgina web de Kualito (kualito.com/blog). És un lloc on comparteixo informació i crec que la gent ho pot trobar interessant.

 

 

Martí Tarragó