Vés al contingut (premeu Retorn)

Juny 2017, entrevista a Eduard Foved guanyador conjuntament amb Montse Pitarch del concurs europeu Iberdrola Challenge 2017

Eduard Foved 3


Com recordes el teu pas per l’ETSEIB?

Doncs, suposo que com tothom. El pas per l’ETSEIB es recorda llarg, els exàmens són durs però vas fent a poc a poc i al final t’ho vas traient. Tot i ser una escola dura, val la pena, ja que, et preparen bastant bé pel món laboral.

 

Quina va ser l’assignatura que més et va costar aprovar? I la que més et va agradar?

L’assignatura que més em va costar, de fet, van ser dues, les de Materials, perquè són molt teòriques... Però Mecànica també la vaig trobar difícil.

L’assignatura que més em va agradar va ser la d’Energies renovables i també la de centrals nuclears, (una optativa en els diferents màsters però obligatòria pels que cursen el màster en energies). Aquesta última, no té res a veure amb energies renovables però vaig aprendre molt d’enginyeria i és una assignatura molt diversa.

També em va agradar molt l’assignatura d’Ampliació de Màquines Tèrmiques, que la imparteix un professor que es diu Vicente. És un home espectacular, en sap molt i és capaç de transmetre-ho a l’alumne.  No era l’assignatura en sí, sinó, aprendre d’ell. Vaig gaudir molt al llarg del semestre i li agraeixo.

 

Algun professor que recordis amb especial afecte?

El Vicente professor de l’assignatura d’Ampliació de Màquines Tèrmiques, com he comentat abans i, més recentment, el professor que porta el tema dels màsters d’InnoEnergy, Josep Bordonau. Amb ell he tingut més contacte últimament però no amb el que he tingut més contacte durant el Màster d’Industrials. Tot i això, és un gran professor també.

 

Eres dels que anava justet amb les notes o no tenies problemes?

Sempre vaig anar bé amb les notes, menys materials que vaig treure un 5,0.

 

En què creus que t’ha ajudat estudiar enginyeria industrial a l’ETSEIB?

Al principi, quan ho estàs fent, penses que tens moltes assignatures diferents, que entre elles cap s’assembla, que toques molts temes i molt diversos dins l’àmbit d’enginyeria i quan ho estàs fent penses: “Són moltes coses, cada una és diferent... Això em costa molt...”. Però després t’adones que pots fer de tot, estàs preparat per qualsevol repte i, com que ens han fet patir bastant, ja estàs acostumat pel dia de demà. D’alguna manera t’ensenyen més que les assignatures, a resoldre els problemes, a pensar, en resum, és molt transversal.

Vaig estar d’Erasmus a Torino i vaig fer la tesi de final de grau amb uns nois que havien fet l’especialitat d’Enginyeria Mecànica. Mentre estava amb ells, no em vaig sentir fora de lloc. També tinc companys que estan fent Energia o Electricitat i quan parlo amb ells tampoc em sento fora de context. Això crec que és gràcies a què fent Industrials, toquem totes les branques, i ens és fàcil integrar-nos en qualsevol matèria. Crec que és una de les coses més importants.

 

Perquè vas decidir fer el màster en energies renovables a InnoEnergy?

El tema d’energies renovables sempre m’ha agradat i si no fem aquest canvi ens anem a pic, no tenim futur, ens carregarem tot el que coneixem ara...

Els números sempre m’han agradat, per això vaig fer enginyeria, però a més, amb les bases que tens, pots fer coses i si aquestes poden ajudar a la resta de gent, doncs encara millor, ja que, em fa sentir bé. Volia fer alguna cosa que pogués arribar a tenir un impacte important. Per exemple, dedicant-me al petroli, aquesta recompensa no la tindria. En canvi, en l’àmbit d’energies renovables sí.

 

Has fet diversos cursos d’emprenedoria, que és el que t’atrau d’aquest món?

Bé, fent Enginyeria ens quedem només amb la visió dels enginyers, només podem parlar entre nosaltres i, quan anem fora, no sabem explicar allò que hem pensat o inventat, anem coixos.

Si les idees no les sabem explicar i no les sabem vendre, es quedaran allà mortes, fins que vingui una altra persona que sí que ho sàpiga fer i s’emporti el mèrit. L’Emprenedoria és el que ens dóna l’altra cara de la moneda. La solució és formar-nos en ambdues coses, és la manera de tenir les dues visions i això et dóna molts avantatges. Si ja ets bo a la part d’Enginyeria i a més ets bo a la part de Business, és una suma molt bona.

 

Fa una setmana, la Montse Pitarch i tu vau guanyar el concurs europeu Iberdrola Challenge 2017. En què consistia el concurs i en concret el vostre projecte Sharetricity?

Aquest concurs proposat per Iberdrola i InnoEnergy es basava en la resposta a una de les tres preguntes (o a totes tres) molt relacionades amb els challenges que té Europa envers a com anirà el futur amb la transició energètica i la incorporació de les noves tecnologies digitals en aquest àmbit. Més o menys es tocaven els tòpics que seran importants en el futur de l’energia a Europa. Hi participaven uns 150 participants que formaven 52 equips, tots ells de diferents màsters dins d’InnoEnergy.

Pel que fa al projecte, hi havia una primera part on presentaves amb poques pàgines la proposta, després hi havia una part més de creació, on explicaves el business model, és a dir, el que era més específic del projecte, tant l’explicació com la defensa del mateix i, finalment, el vídeo.

Sobretot a la part final del projecte, vam tenir un mentor d’Iberdrola que ens va estar aconsellant com orientar el vídeo, vam fer un pòster...

Pel que fa a la idea per desenvolupar el nostre projecte final, Sharetricity, va ser pensar en què era un concurs per Iberdrola, on bàsicament el seu negoci el té a Espanya. Llavors vam pensar què els hi pot interessar i, més concretament, aquí, a Espanya. Ens vam estar informant i dins del Sistema Espanyol de facturació d’electricitat, hi ha un gran problema amb la potència contractada i l’energia consumida.

Són temes difícils de tractar en poca estona, però, per fer-ho fàcil, tu pagues per una banda l’electricitat en funció del que consumeixes i, per l’altra, la potència contractada, que tot i no gastar-la tota, la pagues igualment. Pensant en això, se’ns va acudir el sistema de SharetricityBàsicament és un nou sistema de facturació de l’electricitat on el principi en què es fonamenta és aprofitar la gent que no arriba a consumir la seva potència contractada, que de totes maneres la paga, per compartir-la virtualment i, d’aquesta manera, intentar fer un sistema que sigui més just pels clients i alhora beneficiós per les diferents empreses distribuïdores d’electricitat. Així doncs, la idea és que algú que es passa de potència, comparteix la factura amb algú que no arriba al mínim, és a dir, que li sobra potència contractada.

Per tant, compartirien la factura virtualment. De forma metafòrica, per entendre’ns, la persona que té un consum més elevat del que té contractat, paga tres cèntims de més per kWh, d’aquests tres cèntims, un va per la persona amb qui decideix compartir electricitat, un altre cèntim per la companyia elèctrica, en aquest cas, Iberdrola, i finalment, un altre cèntim per la nostra startup, Sharetricity.

 

Ara que heu estat seleccionats guanyadors, tirareu endavant el projecte?

És un tema que no depèn de nosaltres sinó d’Iberdrola, ja que, és un projecte que, sense el suport d’una gran companyia dins d’aquest sector, no es pot tirar endavant perquè no es pot canviar un sistema si no s’hi està dins. Tant la Montse com jo creiem que és una proposta molt interessant i que també ho és per ells. Tot i això, no sabem encara quina és la visió que tenen. De totes maneres, sí que ens agradaria tirar-lo endavant.

 

A què creus que es deu el “boom” de l’economia col·laborativa?

És complicat però personalment crec que el tema és que venim d’una crisi i estem en un moment on obtenir les coses de forma directa, que vindria a ser el comerç o economia normal, és molt car, la gent no hi pot accedir.

El que es busca són noves estratègies per obtenir el mateix a un preu més baix. Al final, molts cops, el que et surt més barat i més eficient és el contacte directe entre les persones. Tot i que, últimament, amb el tema d’Airbnb per exemple, s’està complicant, perquè sota aquest lema, potser després no estàs fent ben bé el que s’entén com a economia col·laborativa.

De totes maneres, el que sí que tinc molt clar és que en el món de l’energia, l’economia col·laborativa serà importantíssima, jugarà un paper clau de cara al futur. Jo crec que si tot va com ha d’anar, tindrem un futur basat en energies renovables on cadascú tindrà el seu panell solar a casa.  

Ha arribat per quedar-se o és una moda passatgera?

Jo crec que sí. És a dir, el que seria una economia col·laborativa com a tal, ha arribat per quedar-se però s’ha d’arribar a un equilibri encara. Aquí a Espanya no està funcionant, no pots vendre electricitat a la xarxa però si realment a Espanya arriba, m’agradaria que fos per quedar-s’hi.  

Cap a on creus que ha d’anar el futur energètic?

A mi m’interessa que vagi cap a un sector renovable, perquè sinó d’aquí cent anys pujarà la temperatura 2ºC, els pols es desfaran... Bé, bàsicament, el canvi climàtic que tots coneixem. Dins de les energies renovables, jo sóc bastant partidari de l’energia solar fotovoltaica, perquè és simple, senzilla, molt barata, és una energia que deixa als individus (no grans empreses) treballar amb ella de forma fàcil, és a dir, es molt manejable, en el sentit que pots utilitzar les idees que cadascú té, per poder construir diferents startups que permetin canviar la manera d’obtenir l’energia.

Resumint, és un energia que té molt més joc, sense un gran potencial, es poden fer grans coses. Perquè, si pensem en altres tipus d’energies renovables, per exemple, el cas de l’energia eòlica, necessitem uns grans parcs eòlics per obtenir l’energia i, sense ser una gran empresa, això no és viable.

Jo espero un futur on cadascú es pugui generar la seva pròpia energia, que la puguis compartir amb altres persones o fins i tot a la xarxa. Així doncs, crec que les bateries o similars com a forma d’emmagatzematge jugaran un paper clau, perquè per la nit necessitarem energia i l’obtindrem d’aquestes fonts.

També crec que el tema de les noves tecnologies digitals serà bàsic per transmetre energia entre tu i la xarxa, o amb el teu veí. Cal dir que el balanç de la xarxa elèctrica amb els nous actors que serien els individus, és un tema molt complicat.

La paraula prosumers es refereix a persones productores i consumidores a la vegada. En un futur, aquest seria el paper que haurien de jugar els diferents individus i no les grans empreses. Per fer això, al final s’haurà de balancejar molt bé la xarxa, ja que, ara és molt fàcil perquè saps més o menys el que generarà cada central elèctrica, i més o menys el que el consumidor necessita, però en el moment en què el consumidor també produeixi energia, la cosa es complica.

Com pots veure, hi ha molts reptes en aquest sector, però és el que el fa realment apassionant.

 

Quins plans tens quan acabis d’estudiar?

Al setembre que ve me’n vaig a estudiar a França i després haig de començar a fer pràctiques fent la meva tesis del màster.  

De cara a un futur més llunyà, encara m’haig de posicionar sobre què vull fer realment. Emprendre es una cosa que no descarto, pot ser demà o pot ser d’aquí dos mesos o més endavant.

El que sí que tinc clar és que el meu futur està encaminat cap a les energies renovables i concretament, l’energia solar fotovoltaica. El món de les starups m’atrau bastant, però potser entraria primer des d’una startup diferent a la meva per veure com és aquest món.

 

Per acabar, que t’agrada fer en el teu temps lliure?

A mi sempre m’han agradat molt els esports, esquiar sobretot, fa molts anys que practico aquest esport. I també llegir, llegeixo força. Ara estic amb un llibre una mica “friki” que es diu The Case for Mars, que és un llibre sobre la possible colonització de Mart que vol fer Elon Musk. Jo personalment considero la figura d’Elon Musk com un referent que l’enginyeria necessitava i la seva figura en certa manera m’inspira i fa que jo vulgui fer certes coses veient el que ell fa. És per això que crec que és un personatge a tenir en compte

 

 Adrian-Patrick Ruckstuhl Tacias