Vés al contingut (premeu Retorn)

Gener 2019, entrevista a Felip Fenollosa, director de la fundació CIM

Com recordes el teu pas per l’ETSEIB?

El recordo molt bé, i el fet de que d'alguna manera no m'he mogut de la ETSEIB confirma que m'ho vaig passar bé i que ho vaig aprofitar molt. Hi han persones que prenen la seva estada a la universitat com un pas previ al mon professional i que desprès no tornen a trepitjar l'escola en la seva vida. Aquest no ha estat precisament el meu cas jo, dia sí dia no, estic a l'ETSEIB i això va associat a un record agradable dels estudis.

 

Quina assignatura et va semblar més interessant?

Les assignatures que em van semblar més interessant són en els primers cursos de carrera: les de resistència de materials, fabricació, ... i les més vinculades a la meva especialitat: mecànica i estructures, sobretot per la seva aplicació directe a la realitat. Desprès, en els últims anys, les assignatures de gestió de projecte perquè ja m'adonava de que per molt bon bagatge teòric, un enginyer al final és algú que ha de fer coses i portar-les a termini.

 

Quina va ser la teva primera feina com a enginyer? Com la vas trobar?

Et diré primera i actual feina, ja que el meu primer contracte laboral va ser amb el CIM UPC i allà continuo. L'entrevista la vaig fer amb el senyor Rafael Ferrer Masip, primer director general del CIM UPC i també professor a l’ETSEIB, el recordo amb molt afecte.

 

Com vas entrar a la fundació CIM?

Vaig entrar com a becari i allà vaig poder desenvolupar el meu projecte de final de carrera, i desprès, a l'any 1995, vaig entrar en plantilla. El projecte final de carrera va ser un dels típics que es feien en el CIM sobre la incorporació de tecnologies digitals a les empreses, en concret, va ser un robot paletitzador amb nous motors robòtics sense escombretes, a una empresa que aleshores feia aparells absolutament mecànics. Era un disseny fet des de zero en CAD 3D, llavors una novetat.

 

Què feu al CIM de la UPC?

El CIM UPC és una entitat pròpia de la UPC, orientada a ser pioners en la fabricació additiva i, en rang més ampli, a la fabricació digital. Mirem d'expandir la tecnologia, exportar-la a la industria, formar persones i fer recerca. Dintre d'aquesta missió fundacional que tenim com a entitat UPC fem molta formació en aquests aspectes, des de petits cursos CAD fins a masters professionals vinculats al que seria la fabricació digital i additiva. Fem, per exemple, impressores 3D a mida, ja sigui encàrrecs privats d'empreses o de consorcis internacionals de projectes europeus i, finalment, el que fem són serveis tecnològics avançats. Per exemple, ens ve una empresa que vol innovar i nosaltres la guiem de forma pràctica en aquest camí. Un altre aspecte que caracteritza el CIM UPC ha estat la formació en base a casos industrials de becaris per que puguin tenir una experiència real abans de anar a l'empresa, és a dir, posar-los en front de problemes que han de resoldre i en els quals s'espera una solució resolutiva, positiva, bona, continguda en cost, etc. De fet, fa uns anys, ens trobàvem en el venciment de patents d’alguna tecnologia d’impressió 3D i vam aprofitar-lo per mostrar al nostres becaris el procediment per implementar un producte a la industrial. Vam tenir la facilitat del open source que ens va ajudar a engegar el projecte d'impressió 3D i a dia d'avui aquest és un projecte molt consolidat i la marca que hem creat, BCN3D, és la tercera marca mundial d’impressores 3D de sobretaula.

 

Parlant de BCN3D que va néixer aquí (CIM) a partir d'uns antics estudiants que van començar a treballar com a becaris, consideres CIM com una incubadora de start-ups?

Cada vegada ho serà més perquè, al cap i a la fi, fer la transferència tecnològica acaba implicant startups. D'alguna forma, com que nosaltres hem estat més vinculats a una feina de transferència final, la oportunitat de generar coneixement, patents i crear les típiques startups a partir d'una mena de propietat industrial valoritzable, no s'ha dut gaire encara. Però, cada vegada serà més freqüent perquè fem recerca en fabricació additiva que donarà patents. Ara de moment tenim BCN3D que l'estem acabant de formalitzar con una spin-off del CIM i això és bon primer cas d'èxit.

 

Recluteu enginyers industrials? Creieu que estan ben preparats? Que canviàries o milloraries en els estudis de l’escola?

Nosaltres agafem a persones de diversa procedència i, efectivament, de la ETSEIB. Et diria que gairebé el nucli directiu ve de la ETSEIB i que tenim una part del personal de plantilla que van ser estudiants de la UPC fent pràctiques al CIM.

Dels estudis poca cosa canviaria. He de recordar que la ETSEIB és de les escoles amb més nom del sistema universitari català, només cal fer referencia a les notes de accés. A vegades em pregunto jo si avui dia podria accedir a la ETSEIB si tingues 18 anys. Per tant, no tinc gaires suggeriments de millora, de fet, si les tingues, s'estarien aplicant: sóc professor associat del departament de mecànica i he tingut la oportunitat de generar fins a dues assignatures optatives, vinculades a la impressió 3D, que tenen molt d'èxit i que permeten donar una formació actual als futurs enginyers. I també impulsem l’Espai de Fabricació Digital a l’ETSEIB, pioner respecte moltes escoles i facultats.

 

Creus que en el futur a cada casa hi haurà una impressora 3D?

Jo et diria que no a cada casa, però en moltes cases en les quals hi hagi una persona amb inquietuds, l'impressora 3D s'està convertint en una eina de molt fàcil accés sense els inconvenients que tindrien les típiques eines de conformació metàl·lica. Diguem que avui dia un torn o una petita fresadora de sobretaula són eines de fàcil accés que poden costar 500€. Estarem d'acord que no molta gent, al garatge de casa seva, tenen un tornet o una fresadora però sí impressores 3D. Aquestes funcionen depositant un filament de plàstic, és molt més contingut, controlable i pràctic que un torn girant a 2000 min-1. De fet el creixement que hem viscut de BCN3D ha estat de gent i empreses que es posaven una impressora 3D de sobretaula a casa seva i que no volien una impressora qualsevol: volien una certa qualitat i solvència, i ens l'han vingut a buscar a nosaltres.

 

Quins penses que seran els mètodes de fabricació del futur?

Els nous mètodes de fabricació del futur seran una combinació de conformar matèria amb el tractament digital d'aquesta. La impressió 3D és un exemple, encara que podem citar altres com la estereolitografía o el sinteritzat selectiu per làser però, amb el que he dit abans, no vull enterrar en absolut la mecanització, etc. En absolut. Està clar, que avui en dia no es pot concebre cap procediment de fabricació sense que hi hagi una part digital. Avui dia dibuixem en 3D i seguidament la materialitzem. Això ha vingut per quedar-se i, per tant, el futur es aquesta barreja tant íntima entre el mon real i el mon virtual que la impressió 3D caracteritza molt bé perquè passa directament de la pantalla a l'objecte. Molts companys d'empreses punteres, aquí a Catalunya, vinculats a la fabricació d'equips de impressió 3D t'ho confirmaran.

 

CIM fa cursos de postgraus i màsters tecnològics: que aporten aquests cursos als enginyers ja titulats?

Des de que vam néixer en els anys 90, els cursos s'han configurat a petició del enginyers que anaven a empreses i s'adonaven que hi havia un gap formatiu i tecnològic. Tant els enginyers com les empreses s'han de adaptar al món digital. Part de l'ensenyament d'aquestes noves tecnologies s'han incorporat als plans d'estudi de la ETSEIB, una altra part, la cobrim entitats com la nostra, el CIM de la UPC, fent màsters, que en diem professionals, que ofereixen una molt bona adaptació a les necessitats de les empreses. De fet el problema que estem tenint ara mateix, és que tenim una borsa de treball molt potent i la tenim infrautilitzada en el sentit de que tenim moltes empreses que ens demanen estudiants dels nostres cursos, i nosaltres no tenim currículums per donar-hi. Mirem de insistir hi sempre amb prudència perquè acaba semblant un argument molt comercial per fer màsters, però nosaltres, que som una entitat de la UPC i d'on la font de finançament és de la nostra activitat del dia a dia, no tenim cap altre ànim que respondre a la necessitat existent, i per tant, jo he de dir amb totes les lletres que estem fent el que podem per donar una bona oferta de qualitat de formació postgrau.

 

Per acabar, una pregunta personals:

Com t’agrada passar el teu temps lliure?

He de confessar que tinc un temps lliure molt ocupat perquè la mateixa activitat de recerca que fem aquí, per exemple, vinculada a la implicació d'aquest mon digital i la impressió additiva en el medi de la salut i hospitalari m'apassiona. Llavors em trobaràs els caps de setmana des de consultant els nous casos d'aplicacions de prototipus impresos en 3D a la medicina fins a planificant alguna trobada a hospitals per veure com impulsem aquests temes.

 

Vols afegir alguna cosa:

Al CIM UPC tenim un gran compromís amb la paritat i la equiparabilitat com es pot veure a la direcció, la meitat de la directiva són dones. Intentem equilibrar la balança entre homes i dones reclutant dones perquè ens sembla sa i lògic que en una empresa hagi equilibri entre dones i homes. Encara hem de fer progressos en la plantilla tot i que estem en aquest camí, per això volem incentivar a totes les joves a estudiar enginyeria. L’any 2018 vam incorporar un programa de Beques de Postgrau per a estudiants, en total, el projecte destina 15.250 euros per a afavorir la inserció laboral de persones amb discapacitat.




Salvador Poveda Hospital