Vés al contingut (premeu Retorn)

Setembre 2017, entrevista a Lluís Porqueras, enginyer de l’equip NM Racing guanyador de les 24 h al Circuit de Montmeló

 

Ets el primer entrevistat que encara no has acabat el grau, com t’està anant?

Doncs vaig fent. Espero acabar aviat, però vaig més a poc a poc del que m’agradaria. Vaig començar amb mal peu i ho he anat arrossegant, però ara sembla que més o menys ja ho tinc encarat, porto dos quadrimestres bastant bons.

De moment quina ha sigut l’assignatura que més t’ha costat aprovar? I la que més t’ha agradat?

Electromagnetisme sens dubte! Ja sé que el futur són els cotxes elèctrics, però jo i l’electricitat no som gaire amics. I les que més m’han agradat Mecànica II, Teoria de Màquines i Mecanismes o Expressió Gràfica, que coincideixen amb les que he tret millors notes.

Algun professor que recordis amb especial afecte?

Sí! L’Ernest Bosch, la Lluïsa Jordi, Joaquim Minguella, Miquel Sararols...  o el Tomas Lazaro que em va ajudar molt. Gràcies a lo bé que explicava vaig aprovar EDOS.

Tens pensat fer un màster a l’acabar el grau? Si és així, quin?

Sí, m’agradaria fer algun de Motorsport. Tinc diversos màsters de Motorsport mirats a diferents universitats. Si puc voldria anar a Cranfield University o a Oxford Brookes University. I sinó miraria d’anar a la Monlau o a Campos Racing, però el problema és que els màsters d’aquí Espanya de Motorsport no són màsters oficials, sinó que són cursos superiors i en canvi a Anglaterra sí que ho són.

Per tant el teu objectiu seria acabar treballant en un equip de competició.

Sí. Tinc una llista de somnis a complir dins del Motorsport, les 24h era un d’ells (aquest ja està amb el “tic”), i m’agradaria dedicar-m’hi de per vida.

Tornaries a escollir enginyeria industrial o faries una altra carrera?

Vaig escollir Enginyeria en Tecnologies Industrials pel fet que era l’enginyeria més general.

En el seu moment dubtava si fer Enginyeria Mecànica, però vaig pensar que no veuria res d’electrònica i ara tots els cotxes són electrònica pura. La dinàmica en els últims 20 anys ha evolucionat relativament poc, el que ha canviat en els cotxes és l’electrònica, i ara amb els sistemes d’adquisició de dades algun coneixement mínim d’electrònica has de tenir.

També vaig escollir l’ETSEIB per l’equip de Formula Student, tot i que malgrat haver-me presentat vàries vegades no he estat seleccionat, cosa que m’ha sabut molt greu.

Per altra banda, l’última negativa de Formula Student va fer que busqués altres opcions i que m’agafessin a NM Racing. Així que d’alguna forma m’ha ajudat.

Actualment formes part de l’equip NM Racing que recentment ha guanyat les 24h d’automobilisme al circuit de Montmeló, quina és la teva tasca en l’equip i en què consisteix?

Normalment el nostre equip participa al CER, que és el Campionat d’España de Resistència i encara no he fet cap cursa d’aquesta competició amb ells. De moment només he fet amb l’equip les 24h i tests, i el que faig amb ells és normalment fer de Data Enginieer que consisteix a analitzar dades, com està conduint el pilot i on pot millorar, com es pot millorar el setup del cotxe, etc.

I després per aquesta carrera, les 24h, estava com a Second Race Engineer que vindria a ser l’ajudant de l’enginyer de carrera.

Érem tres enginyers, un enginyer de pista i dos de carrera. I els dos de carrera controlàvem els temps i les voltes, ja que no es disposa de telemetria en temps real en aquestes categories. Amb un simulador anàvem calculant el desgast de les rodes o la gasolina restant i a partir d’aquí decidíem les parades.

Com compagines els estudis amb la teva feina en el equip NM Racing?

En aquests equips petits, la feina d’enginyeria no és cada dia, sinó que és en moments puntuals quan hi ha entrenaments o carreres.

Per sort no m’haig de saltar gaires classes entre setmana, perquè els pilots de l’equip al ser tant joves també van a classe i hem de trobar moments en els quals els pilots puguin entrenar.

Com va sorgir l’oportunitat de formar-ne part?

Des del treball de recerca (Batxillerat) m’he intentat anar buscant la vida. Vaig fer un treball de recerca que comparava un GT amb un Formula 1 i vaig comptar amb la col·laboració de dues persones de dins dels equips tant de GT com de Formula 1. Vaig preguntar com em podia introduir en aquest món i em van dir que comencés amb el kàrting. 

Casualment un company de l’equip de GT estava buscant un mecànic al qual ell formar, jo en aquell moment de mecànica no en sabia res, i em vaig formar amb ell. Vaig estar dos anys i mig al kàrting, primer aprenent i després ja fent de mecànic de carreres. Van ser dues temporades senceres del Formula Catalunya de karting. Després dins d’aquest mateix equip (RC2 Junior Team) van entrar també a l’apartat de turismes i vaig estar un any aprenent a nivell de test.

Després aquesta primavera vaig fer un curset d’adquisició de dades amb el Team VRT que és un altre equip, i amb ells vaig anar a diversos tests com a pràctiques. I finalment aquest estiu vaig començar a treballar amb l’equip NM Racing.

D’on ve la teva afició pel món del motor?

La veritat és que no ho sé, des de ben petit. Al meu pare no li agrada massa, a la meva mare i als meus tiets sí, però tampoc és que em portessin a veure carreres perquè sí. A partir del moment en què a mi em va començar a agradar aleshores sí que m’hi portaven sempre. El meu tiet és soci del Circuit de Catalunya i sempre anava amb ell a veure-les.

Vau quedar primers, tot i que vau fer totes les voltes (643 en total) amb el difusor trencat. Com afecta això a l’adquisició de dades?

Si, a la primera volta ens van donar un cop per darrere i ens van trencar tot el para-xocs.

En teoria t’hauria de donar menys càrrega aerodinàmica, però la sort és que per la forma com va ser la topada, el difusor només es va despenjar d’un costat però no es va arribar a trencar del tot, simplement anava més baix. El problema hagués estat si s’hagués despenjat més.

En general els membres del teu equip sou molt joves, (la majoria de pilots no arriben a la majoria d’edat) és una cosa habitual en aquest tipus de probes?

En curses de resistència no és gens habitual. De fet vam fer el rècord de ser l’equip més jove que guanya les 24h a Montmeló. Normalment la gent és més gran perquè necessita físic per conduir aquestes curses de resistència. Acabes molt molt cansat. Els pilots baixaven del cotxe esgotats.

I que creus que és el que us va fer guanyar?

Doncs vam fer alguns errors d’estratègia per falta d’experiència i vam tenir mala sort en alguns aspectes, haguéssim pogut guanyar de més. Vam guanyar només de 44 segons, que en una cursa de 24h és molt poc. Però el cotxe va anar perfecte i els mecànics van fer parades perfectes.

A més portàvem uns reglatges nous i anàvem molt més ràpids en els sectors lents. Tot i no tenir el cotxe amb més velocitat punta, perquè hi havia cotxes que ens treien 20km/h, teníem un gran pas per corba degut a aquests reglatges i va marcar una mica la diferència.

Creus que en un futur les competicions seran amb cotxes elèctrics?

Ja està passant. Amb cotxes híbrids tant a Lemans com a la Formula 1. També tenim la Formula E amb cotxes 100% elèctrics, però el problema és la durada de les bateries. Tinc moltes esperances posades en l’Electric GT.

I per acabar, quan no estàs amb cotxes què t’agrada fer?

Sempre estic amb cotxes! Se me’n va molt el cap llegint articles, documentant-me, llegint llibres, últimes notícies de les competicions que segueixo, etc. També m’agrada llegir altres coses i la natura, però tampoc tinc tant temps lliure com per anar-hi cada setmana

 

 


Adrian-Patrick Ruckstuhl Tacias