Vés al contingut (premeu Retorn)

Desembre 2017, entrevista a Carolina de Mas, Senior Concept & Layout Manager a Ørsted


Com recordes el teu pas per l’ETSEIB?

Recordo el pas per l’ETSEIB com una experiència molt intensa. Sobretot el primer any que va ser molt dur. Realment, vaig començar a gaudir la carrera a partir de 3r.

Recordo, també, passar moltes hores a la sala d’estudi, ajudant-nos a resoldre dubtes i problemes els uns als altres. I bé, jo crec que això ens va unir i fer encara més capaços. Aquesta pinya amb els companys és de les coses més positives que m’enduc.

A la meva època no hi havia el Pla Bolonya i, per tant, ens jugàvem el 90% de la nota a l’examen final, on ens trobàvem sovint amb la resolució de problemes que s’allunyaven bastant del que fèiem a classe. A més, si suspenies no hi havia recuperació i, per tant, havies de pagar el doble i esperar-te un quadrimestre per a poder tornar a presentar-te a examen. Com és evident, la pressió psicològica i econòmica era molt forta.

 

Aquesta manera d’avaluar l’estudiant desprestigiava el bon treball de molts professors que s’esforçaven a transmetre els conceptes de les seves assignatures i després els estudiants, o bé no podíem, o no teníem la possibilitat de plasmar-ho.

Desconec si amb el Pla Bolonya ho esteu aconseguint, però penso que s’hauria d’anar fent una avaluació continuada per tal que l’alumne tingui temps d’assolir els coneixements i demostrar als professors que entén els conceptes raonant com resol els problemes, per exemple.

Quina va ser l’assignatura que més et va costar aprovar? I la que més et va agradar? Algun professor que recordis amb especial afecte?

Càlcul I i Mecànica II van ser dures. Les que vaig gaudir més estaven molt relacionades amb el professor. Geometria de primer amb el professor Miguel Ángel Barja, que feia unes explicacions claríssimes i unes pissarres que eren per emmarcar. Dinàmica de Sistemes amb el Pere Caminal la vaig gaudir molt i també Transferència de Calor amb el Rafael Ruiz.

Eres de les que anava justeta amb les notes o no tenies problemes?

Vaig anar avançant curs per any però amb molt d’esforç.

En què creus que t’ha ajudat estudiar enginyeria industrial a l’ETSEIB?

Crec que fent Enginyeria Industrial hem tocat molts camps diferents i això et dona un ventall de coneixement bestial... És una carrera de supervivència i de perseverança i, gràcies a això, em veig capaç de resoldre els problemes que se’m presenten al món laboral. A la universitat ens trobàvem que teníem una hora i un formulari i, en canvi, en el dia a dia sovint podem consultar experts, internet, llibres...

Vas fer el teu treball final de màster a Suècia, oi?

Sí, de fet vaig fer el Màster d’Enginyeria de Camins, dins del programa de doble titulació, un punt molt positiu de l’ETSEIB ja que hi ha una bona connexió amb universitats estrangeres gràcies a la feina del departament de Mobilitat Internacional.

Però bé, tornant a la pregunta, a Suècia l’experiència va ser molt interessant perquè tenen un mètode d’aprenentatge molt diferent on realment s’aprèn gaudint. Vas als exàmens amb un termus de cafè i llaminadures, tens 4h per fer-lo i t’hi recrees raonant-ho tot; és una altra història.

Quina va ser la teva primera feina i en què consistia?

Jo vaig començar la carrera el 2004. Ens havíem de menjar el món, s’havien de barallar per nosaltres, ens deien. La realitat va ser una altra. Vaig acabar al 2010, amb dos màsters i una mà al davant i una altra al darrera.

Llavors se’m van presentar dues opcions. La primera va ser una oferta de feina de 14.000€ bruts aquí a Catalunya. La segona, un graduate program que implicava estar un any i mig en plataformes. No ho vaig dubtar, vaig escollir endinsar-me dins del món del petroli.

Com recordes la teva experiència a la plataforma petrolífera?

Ho recordo com una experiència brutal i molt recomanable, vaig aprendre moltíssim. Cal dir que el món del petroli des del punt de vista de l’enginyeria és súper interessant. Vaig començar anant al Mar del Nord, fent estades de dues o tres setmanes seguides, treballant en torns de 12h. Les operacions no s’aturen mai ja que és molt costós mantenir una plataforma.

Per endinsar-nos més en aquest món, hi ha dos tipus de plataformes: les perforadores i  les productores. Les perforadores es mouen, de fet són vaixells que s’utilitzen per perforar i construir nous pous a al recerca de petroli i gas. En canvi, les productores són plataformes fixes que produeixen i separen oli, gas i aigua dels pous existents per ser enviats a terra ferma.

La meva experiència inicial es basa en plataformes perforadores. Com al Mar del Nord les aigües són molt poc profundes les plataformes són del tipus jack-up, és a dir, s’eleven sobre el nivell del mar per mitjà tres potes. Amb el temps vaig descobrir que les potes no estan clavades al fons marí sinó que la plataforma s’aguanta pel seu propi pes i, és clar, quan hi havia tempesta tot tremolava.

Jo era la responsable de logística a bord. La meva feina consistia en assegurar-me que cada dia hi haguessin totes les eines necessàries per fer una secció determinada del pou i totes aquelles eines que ja no es necessitaven, enviar-les a la costa. A mesura que aprenia la funcionalitat de cada eina, em servia per entendre alhora les tècniques i càlculs necessaris per cada tram del pou.

Has tingut una trajectòria professional molt relacionada amb el món del petroli...

Els primers sis anys sí que van estar relacionats amb aquest sector. Per situar-nos, tot projecte energètic compren tres fases: desenvolupament, construcció i operacions. Jo vaig tenir la sort de treballar tant en la fase de construcció com la d’operacions dins el petroli.

La fase de desenvolupament es basa en trobar nous projectes com, per exemple, avaluar l’explotació de possibles camps del petroli i la seva viabilitat econòmica. Després vindria la de construcció, que en el cas del petroli seria la construcció de pous, que és on em vaig formar inicialment. I en els últims anys vaig centrar-me en operacions, és a dir, optimitzar la producció dels pous en el dia a dia, avaluar quantes reserves quedaran en un futur i planificar intervencions per mantenir o millorar el rendiment dels pous.

Quanta gent éreu a la plataforma?

A la plataforma podíem ser uns 90, xifra que cobreix majoritàriament personal tècnic com també de cuina, neteja i seguretat.

Actualment però, treballes en el sector de les energies renovables, concretament amb molins de vent. A què es deu aquest salt?

Sóc una persona inquieta, que necessita aprendre coses noves i cada cop que duia uns tres anys en una mateixa posició notava que era el moment de canviar. Llavors va arribar un moment que a causa de la crisi del petroli no trobava opcions alternatives per tal de poder seguir progressant.

Vaig pensar que potser era el moment de plantejar-me entrar en un nou sector. Penso que el canvi de model energètic és necessari i en referència a l’aposta per les renovables, hi crec fermament. Arrel d’això, vaig fer el tomb cap aquest camp i, en concret, treballo en projectes de parcs eòlics al mar. Jo tenia experiència d’offshore, que vol dir fora de la costa. És a dir, energies renovables offshore serien, per exemple, camps de molins de vent que es construeixen al mar (no a terra ferma), i el mateix passa amb els pous, que poden ser a terra ferma (com a Texas) o offshore ,com al Mar del Nord. Així doncs, gràcies a aquesta experiència, fer el salt va passar d’una manera molt natural.

A més, em feia molta il·lusió involucrar-me en la fase de desenvolupament de projectes energètics. Ara no miro camps eòlics existents ni contribueixo en la seva operació, sinó que em centro en opcions de futur. Això inclou l’entrada a nous mercats, presentar projectes en rondes de subvencions i madurar-los tècnicament (definir la capacitat del parc, la col·locació de les turbines, etc. en funció de les condicions climàtiques, medioambientals i comercials de la zona).

Creus que té futur la indústria del petroli? Cap a on creus que ha d’anar?

Crec que la indústria del petroli l’hem d’anar desfasant a mida que noves fonts d’energia es vagin madurant tecnològicament. Hem de treballar en un balanç energètic que serveixi per a cada país en funció dels recursos existents. Per això que és molt important que des dels sectors de poder es fomentin les energies renovables mitjançant subvencions per accelerar el canvi de model. Això sí, no podem oblidar que encara depenem molt dels hidrocarburs en l’àmbit del transport i de materials, per exemple.

Per això la indústria del petroli ja està invertint en altres fonts d’energia...

Hi ha empreses com Shell o Ørsted (antigament DONG Energy) que s’estan diversificant, ja que veuen que el futur és verd. De petroli n’hi ha molt i gas també, per això no s’ha de patir. La tecnologia va evolucionant i cada cop podrem arribar a aigües més profundes -el que avui no es consideren reserves, d’aquí pocs anys ho seran. Llavors la pregunta és més aviat què volem com a societat, què volem apostar.

Quin és el paper de la dona dins d’aquest sector? Has tingut alguna dificultat?

Potser no hi ha tantes dones a l’enginyeria perquè encara arrosseguem per inèrcia certes discriminacions de gènere típiques de la societat patriarcal on vivim, i toca trencar motlles.

Hi ha una frase que m’agrada molt: «Juguem totes o punxem la pilota». Per exemple, quan alumnes d’universitat o professionals van a escoles o instituts a explicar què fan s’hauria de buscar un balanç entre homes i dones dels diferents sectors per a que l’alumnat s’hi pugui sentir identificat, independentment del seu gènere. Jo recordo a l’ institut veure una noia representant l’ UPC i pensar: «Oh! Jo vull ser ella!»

També un clixé típic és pensar en l’Enginyeria Industrial i dir: «Uff... és que no tinc cap interès especial pels cotxes, o no tinc ni idea de què va això de la robòtica,..això no pot ser per mi.». Però jo tenia molt clar que m’encantaven les Matemàtiques i la Física, i sort que em vaig animar a fer el pas i trencar clixés!

Quin consell donaries als estudiant d’enginyeria?

Quan comenceu al món laboral, sigui quin sigui el vostre background, sigueu curiosos, pregunteu si no enteneu i que no se us caiguin els anells en fer la feina i ajudar els companys . S’han de tenir ganes d’aprendre i no anar de savi, perquè tots comencem de zero i això farà que a la llarga sigueu millor professionals. Així acabareu sent enginyers competents i respectats en el vostre equip de treball. Imagino que tot plegat hauria de sortir de forma natural, ja que si ens dediquem a l’enginyeria vol dir que ens interessa saber com funcionen les coses!

Per acabar, que t’agrada fer en el teu temps lliure?

M’agrada molt jugar a voleibol, llegir i també fer mitja.

 

 

                                                                                                    Adrian-Patrick Ruckstuhl Tacias