Vés al contingut (premeu Retorn)

Abril 2018, entrevista a Xavier Martínez Faneca, CEO a BCN3D Technologies

Com recordes el teu pas per l'ETSEIB?

Ho recordo com una època molt divertida, un moment de fer noves amistats i conèixer gent molt intel·ligent i capaç, amb qui parlar de qualsevol cosa. A més vaig tenir la sort de tenir-hi una nòvia, la Marina i també hi vaig fer molta vida social.

Vaig tenir la sensació que era un moment temporal de la meva vida, em vaig adonar que segurament quan sortís de la universitat la meva vida no tindria cap relació amb el món universitari. Tot i treballar a la Fundació CIM que és de la UPC ha estat així. Com a resum, m’ho vaig passar molt bé.

 

Quina va ser la teva assignatura preferida? I la que més et va costar?

La que més em va costar va ser Càlcul I, sense dubte. Vaig haver de fer un esforç per agafar el nivell.

La que més em va agradar, tot i que potser és una mica impopular, va ser la primera part de Mecànica II, on havies d’imaginar els objectes en moviment i posar a prova la teva visió espacial. M’agradava perquè quan em mirava un exercici veia el cos movent-se, m’ho vaig passar bé. Després Dinàmica de sistemes i control per computador em van semblar molt interessants.

 

Que canviaries o milloraries en els estudis de l’escola?

A nivell d’estudis crec que la carrera s’hauria de fer al revés, començar per 5è i anar baixant fins a 1r, perquè quan comences et trobes contingut molt teòric i matemàtic que et fa patir. Quan arribes als últims cursos veus coses més aplicades que et resulten més fàcils d’entendre, tot i que segurament és així per la motxilla que ja portes a sobre. De totes maneres m’hauria agradat fer Càlcul o Àlgebra al final per estar més preparat mentalment i entendre millor un camp més abstracte.

També m’hauria agradat que la relació alumne-professor hagués estat més propera i fàcil, no en general sinó sobretot en algun cas particular.

 

Vas formar part de l’equip MotorSport en les seves tres primeres edicions, amb el CAT01, CAT02 i CAT03, com recordes l’experiència?

Vam començar des de 0. De fet, personalment vaig començar encara més des de -1 perquè pel primer cotxe no em van seleccionar. El grup escollit era reduït, tots estaven molt ben preparats i en cursos superiors al meu, però un dels motius pel qual vaig entrar a la carrera era per fer cotxes i volia entrar sí o sí. Vaig parlar amb la Tania, una de les professores responsables per saber que havia de fer per entrar al grup, si no podia ser aquell any el següent. Em va comentar que necessitaven fer una pàgina web i no m’ho vaig pensar dues vegades. A més, vaig acabar pilotant el cotxe en algunes proves.

El següent any al CAT02 vaig encarregar-me de les suspensions. Teníem un equip tècnicament molt capaç, amb el Xevi Ricard, el Bernat Poll, el Xevi Guinart. Eren tots molt bons. Però el projecte era molt agosarat i el cotxe no va acabar de funcionar bé.

Al CAT03 vaig esdevenir TeamLeader, guiat pel Rafael Boronat, que va confiar en mi. Vam adoptar l’estratègia de conservar una mica el que ja s’havia fet, fer un cotxe que pogués funcionar amb més fiabilitat.

 

Et va ajudar a desenvolupar-te professionalment haver format part de l’equip? I a inserir-te al món laboral?

Des d’un punt de vista pràctic, el contacte amb el Rafael que era el director de la Fundació CIM em va facilitar entrar a la Fundació amb una beca.

En l’àmbit de coneixements encara més. Sempre dic que li dec quasi tot a la Formula Student perquè aprens molt, a part de tecnològicament també sobre com funcionen els projectes a la vida real. Aprens a parlar amb els proveïdors, la importància de fer bé els plànols, a veure la complexitat real d’un projecte o  a saber que cada detall és important, fins i tot els “manguitos” que sempre ens fallaven. Totes aquelles experiències t’ajuden posteriorment a la teva feina a tenir present per exemple que per fer una impressora 3D no només cal que la impressora t’imprimeixi el plàstic sinó també que tindràs problemes amb les carcasses, amb les guies o altres elements que no consideraves importants inicialment. Crec que qualsevol alumne que pensi en entrar-hi ho hauria de fer, posar-se en un projecte, fabricar alguna cosa i fer que funcioni. És bàsic.

 

Que et sembla l’evolució de l’equip MotorSport?

Fan uns cotxes genials i a un nivell tècnic que a la meva època no podíem imaginar.

De totes maneres m’agradaria que es centressin més en la competició. L’objectiu de l’equip sempre ha estat un projecte formatiu, però personalment m’agradaria que en lloc d’innovar tant en el cotxe el portessin més a pista a fer proves i quan sortissin a competir anessin a atacar, que tinguessin l’objectiu d’anar a les proves a Alemanya i que el cotxe anés rapidíssim.

 

Ens has comentat que la teva primera feina va ser a la Fundació CIM. En què consistia? Què en vas aprendre?

Venia d’un món molt tècnic i em van posar a fer ofertes de peces impreses en 3D, que llavors era un camp poc conegut fora de l’entorn industrial. Vaig ser brillantment acompanyat pel Roger Uceda i durant aquells mesos vaig aprendre molt, sobretot del món de la impressora 3D. Crec que la Fundació també és un lloc al qual estar una temporada i aprendre molt.

 

I a continuació et vas incorporar a ­­BCN3D Technologies, on actualment ocupes el càrrec de CEO.

Quan encara era a la Fundació va sortir una oportunitat de muntar una màquina petita d’impressió 3D amb un noi que feia el projecte de final de carrera. Vam acabar muntant una impressora 3D que vam vendre al departament de mecànica. Era interessant perquè era una màquina petita que permetia a la gent veure i entendre com funcionava, generava molta atracció. Vam acabar muntant un sub-negoci, RepRapBCN, que ens va permetre anar fabricant impressores 3D a les quals anàvem incorporant millores. Posteriorment l’empresa va canviar a BCN3D i vam anar desenvolupant els models fins on els tenim ara.

 

Què us diferencia d’altres empreses d’impressores 3D?

Des de l’inici vam apostar per màquines petites, de manera que vam entrar a una indústria paral·lela a l’existent llavors on les impressores 3D eren màquines molt grans, cares i complexes. Ara tenim el sistema IDEX, que ens permet diferenciar-nos aconseguint que els dos capçals que imprimeixen material funcionin de forma independent, de manera que poden funcionar alhora fent peces en paral·lel o estar un aparcat i l’altre en funcionament.

 

Treballeu amb programari Open Source, per què?

És un dels altres aspectes que ens diferencien i al que no renunciarem. Això fa que tinguem popularitat i que rebem molta ajuda de la xarxa i de Twitter. A més em sembla una bona filosofia a l’hora de desenvolupar tot tipus de projecte. Compartir el coneixement fa que puguis avança molt més ràpid en les diferents solucions tècniques

 

En l’última dècada la impressió 3D ha crescut molt. Què ens espera en el futur?

Els últims anys a la línia de mercat d’impressores petites se’ns ha obert una gran quantitat de nous mercats com la sanitat, la indústria alimentària, educació... Això ens ha aportat noves inquietuds i maneres de fer que ens estan ajudant a fer anar les màquines cap a un lloc millor.

Ens trobem en el moment dels materials. Quan vam començar amb les impressores petites era inimaginable que poguéssim fabricar un plàstic flexible. El dia que ho vam aconseguir va ser impressionant. Comencen a utilitzar-se tot tipus de materials i la indústria de materials s’hi ha posat per fer imprimibles aquells materials que clàssicament s’utilitzaven en la injecció. També tenim projectes molt interessants on treballem amb metall i plàstic que amb un posterior sinteritzat resulten en una peça metàl·lica.

En uns 10 anys podríem aconseguir que una empresa de mida mitjana pogués tenir una forma assequible de fabricar peces metàl·liques. Segur que també sortiran noves idees i pujarem al carro per fer coses que ara no imaginem. També veig molt possible que en tots els entorns laborals on es treballa amb objectes es plantegi la possibilitat de tenir una impressora 3D.

 

Quines aptituds creus que són necessàries en els enginyers d’avui dia? Què tens en compte per escollir un enginyer pel teu equip?

Personalment crec que els coneixements tècnics purs són molt necessaris, però que hi ha coses que aprens en altres entorns que són més importants. Em refereixo a saber-se explicar, a saber-te comunicar amb els altres. M’agrada treballar amb persones que tinguin el valor de dir-me que estic fent una cosa malament, que tinguin els seus arguments i els puguin explicar organitzadament sense problemes. Pots sortir de la carrera amb un currículum impressionant, però també s’ha de saber agafar el telèfon i parlar amb un proveïdor per dir-li que una peça no s’ha fet com tocava i explicar-li com ha de ser.

 

Per acabar, un parell de preguntes personals:

Com t’agrada passar el teu temps lliure?

Fa un temps vaig començar a jugar a Voleibol. Quan vaig començar un dels motius va ser per practicar un esport a l’aire lliure. Intento tocar el piano, però de moment és una assignatura pendent. I a part d’això el típic, quedar amb els amics, fer sopars o sortir.

 

Ens recomanaries algun llibre o article interessant?

M’agradaria compartir una altre cosa, com a font de coneixement i distracció miro YouTube. A part de YouTubers amb contingut que prefereixo no comentar n’hi ha de realment molt bons. En segueixo molt un de física que es diu minutephysics, també alguns de ciència com QuantumFracture i Date un Vlog o de tecnologia com Real Engineering i SmarterEveryDay. Són joves que han acabat la carrera o han fet un doctorat i que t’expliquen coses molt interessants com la física quàntica de forma divertida. Fa poc n’he trobat un, Jaime Altozano, que analitza la música des del punt de vista tècnic. M’entrenen i alhora aprenc.

 

 

Martí Tarragó Aymerich